Blog de la Biblioteca d'Economia i Empresa

CRAI de la Universitat de Barcelona

Archive for the ‘Divises’ Category

Your attention, please

Posted by la Biblioteca a dimecres, 29 Desembre 2010


Mireu a la vostra cartera i traieu un bitllet. És probable que estigui arrugat, brut, o fins i tot tingui una cantonada doblegada o trencada. Si és així, correu al vostre banc i canvieu-lo per un de nou, perquè en només uns dies perdrà el seu valor.

L’1 de gener de 2011, entrarà en vigor una nova ordre del Banc Central Europeu que obliga a les entitats financeres a retirar tots els bitllets en mal estat que estiguin en circulació. El seu propòsit no és altre que conservar l’autenticitat dels bitllets que circulen per la Unió.

Només en el primer trimestre d’aquest any, es van interceptar gairebé 400.000 bitllets falsos a l’eurozona, majoritàriament de 20 i 50 euros. Per introduir-los als mercat, els falsificadors s’aprofiten del mal estat de conservació de l’efectiu en la majoria dels països on opera la moneda única.

Ja sabeu doncs, s’ha acabat això d’agafar els diners de qualsevol manera, arrugar-los o doblegar-los en quatre parts fins que ho fem cabre a la butxaca petita dels pantalons. No són temps per a perdre un sol cèntim.



Posted in Avisos del bloc, crisi econòmica, Divises, Legislació | Etiquetat: , , , , , | Leave a Comment »

Simbologia monetària… la rupia

Posted by la Biblioteca a dimecres, 6 Octubre 2010


El govern indi va decidir fa un temps que la seva economia mai no arribaria a la posició que es mereix a nivell mundial si la seva moneda, la rupia, continuava sense un símbol reconegut internacionalment.

Per posar-hi remei el març del 2009 van llançar un concurs per trobar el símbol de la seva moneda, símbol que tindria el seu lloc al costat de les altres monedes mundials. El guanyador va ser la imatge gran del marge esquerre.

Recordeu que les quatre monedes amb símbols mundialment establerts fins ara són les següents: 1) la lliura britànica (₤), el símbol de la qual data del segle vuitè, a l’època del Regne de Mèrcia ; 2) El dòlar dels Estats Units ($), que va adoptar el seu símbol el 1785 ; 3) el ien japonès (¥), amb el símbol adoptat el 1871, i 4) l’euro (€), el símbol del qual va ser acceptat el 1996.

Darrerament també Rússia i la Xina han participat en un procés similar. Potser molt aviat tindrem símbols per al ruble rus i per al iuan xinès.

Posted in Divises, Economia | Etiquetat: , , , , , , , , , | Leave a Comment »

L’Índex BigMac

Posted by la Biblioteca a dilluns, 29 Març 2010


La revista britànica The Economist va publicar el proppassat 6 de gener un article titulat “Taste and see“, on s’analitzava les últimes dades de l’índex BigMac.

L’índex BigMac és un indicador que mesura l’esforç que costa comprar aquesta famosa hamburguesa de McDonald’s als diferents països del món. I ho fa servint-se dels tipus de canvi de les monedes: si estan ben valorats, infravalorats o sobrevalorats. És a dir, l’índex ofereix una guia per saber si una divisa es troba a la seva paritat ideal respecte al dòlar dels EUA.

L‘índex es basa en la teoria de la paritat del poder adquisitiu (PPP), que sosté que amb un dòlar convertit a la moneda local i amb el tipus de canvi vigent s’ha de poder comprar la mateixa quantitat de béns o serveis a tots els països del món.

La tria del BigMac no és gratuïta, ja que és un producte que manté unes característiques similars a nivell internacional: fa servir els mateixos ingredients i es pot trobar a més 3000 establiments de 120 països. Això fa possible comparar els preus del producte arreu del món.

Des de 1986 The Economist publica periòdicament (dues vegades l’any) aquest índex. Nosaltres, a la UB, disposem de la subscripció electrònica a la revista. Podeu consultar els índexs sempre que vulgueu.

Posted in Divises, Economia, Estadística | Etiquetat: , , , | Leave a Comment »

De florins i ducats a trucs i txisteres

Posted by la Biblioteca a dimecres, 10 Març 2010


Llegíem a “El Periódico” que “la Seca”, l’antiga fàbrica de moneda de Barcelona a l’històric edifici del carrer dels Flassaders núm. 40, al barri de la Ribera, esdevindrà un espai dedicat a les arts escèniques i de creació, investigació i difusió de màgia.

Aquest antic immoble va passar a mans de l’Ajuntament a mitjans de la dècada dels 90, i té molts segles d’història. El seu origen data del segle XII, quan es creu que ocupava tota l’illa de cases situada entre els carrers de la Seca, Flassaders, Mosques i Cirera.

Tot i que al segle XIII els comtes de Barcelona van instaurar la seca reial a Barcelona, els tallers on es produïen les monedes eren llogats i no tenien un lloc fix. No va ser fins l’any 1441 que es va començar a encunyar moneda al carrer dels Flassaders gràcies a l’autorització del rei Alfons V concedida al seu uixer Leonardo de Sos. Aquí es van encunyar des de croats i diners fins a florins, ducats, escuts i lluïsos, i des de les monedes de la Guerra dels Segadors fins a les pròpies de la ciutat de Barcelona encunyades durant la guerra napoleònica.

La fàbrica va funcionar fins 1879, encara que amb diversos períodes de tancament de matís polític, com van ser les conseqüències dels Decrets de Nova Planta o la invasió napoleònica. D’aleshores ençà l’edifici de la Seca s’ha transformat en taller per adobar pells, magatzem de drogueria i fins i tot discoteca. Avui dia una societat gastronòmica ocupa part de seu espai. I d’aquí a no res els mags faran aparèixer i desaparèixer de nou les monedes.

Si passegeu pel Born i aixequeu el cap, encara podeu veure-hi la xemeneia del forn construïda a la darrera etapa i la seva façana en restauració. Us recomanen també un breu reportatge emès a l’espai “Valor afegit”, de TV3, sobre aquest edifici i la seva història.

Posted in Divises, Història econòmica | Etiquetat: , , | Leave a Comment »

Pessetes del desert

Posted by la Biblioteca a dilluns, 16 Novembre 2009


pesseta saharaNo sabem si en sou conscients, però encara hi ha un lloc al món on circula la pesseta. Bé, en realitat és una pesseta una mica diferent: la pesseta sahrauí, una part de l’herència que vàrem deixar els espanyols al Sàhara Occidental.

I es que el Sàhara Occidental mai no havia tingut moneda pròpia! Mentre va ser una província més d’Espanya es feia servir la moneda espanyola, i des de l’ocupació marroquina s’usa la moneda del Marroc, el dírham marroquí. Per altra part, el govern a l’exili de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) utilitza el dinar algerià. Com veieu, tot un batibull de monedes i conflictes geo-polítics que fa que l’ús de la pesseta sahrauí sigui molt reduït, amb manca de valor real i sense estatus de lliure circulació.

La història de la pesseta sahrauí, per tant, és força recent. No és fins 1990 quan apareixen les primeres encunyacions pròpies del país, i fins 1997 que no es va adoptar com a moneda de curs oficial a la zona controlada pel president sahrauí Mohamed Abdelaziz.

Al principi la divisa sahrauí va tenir una paritat d’1:1 amb la pesseta espanyola, i en desaparèixer la pesseta amb l’arribada de l’euro es va adoptar la ja coneguda paritat d’1 € = 166,386 pessetes (sahrauís).

Si bé les primeres monedes es van encunyar a Cuba, un acord posterior entre la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre (FNMT)  i la RASD va determinar que les pessetes sahrauís s’encunyessin a Espanya. I així segueix.

Posted in Divises, Història econòmica, Política | Etiquetat: , , , , , , , | Leave a Comment »

Etimologia: moneda

Posted by la Biblioteca a dimecres, 11 Març 2009


monedaResulta ben curiós l’origen de la paraula “moneda”. La seva etimologia es remunta a l’època romana, quan a Roma es va crear la primera seca al costat del temple de la deessa Moneta (una de les advocacions de Juno), protectora del matrimoni, la família i les riqueses de l’Imperi, a prop del Capitoli. Allà, als peus del temple, s’encunyaven les monedes i es custodiaven les arques d’aquest primitiu centre emissor romà.

Amb el temps, els calerons generats van prendre com a mot genèric el nom de la deessa, i els volants del temple es van convertir en la primera “Casa de la Moneda” destinada a fondre, fabricar i encunyar els diners de l’Imperi Romà.

El vocable, posteriorment, va evolucionar dins les llengües llatines. En francès és diu monnaie, en italià moneta, i en portuguès i gallec, per exemple, moeda. Alhora aquest terme també va ser adoptat i adaptat per altres llengües d’origen germànic. Així tenim: money en anglès, Münze en alemany, o munt en neerlandès.

Posted in Divises, Història | Etiquetat: , | Leave a Comment »

 
%d bloggers like this: